CATALUNYA MEDIEVAL

 Primer historieta:

                                 Otger Cataló

Era un viking que s'ocultava a les muntanyes exactament a les muntanyes dels pirinencs en una petita campament l'home estava ferit i el seu únic aliment era els fruits del bosc, i llet d'ovella. Però va arribar un gos de raça llebrer, però també es deia gànguil el gos el va curar, i quan es va recuperar Otgel Cataló va bufar un entenimentat de caça que va telefonar als 9 cavallers de la fama que es denominaven "Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana" que es va 

 Pegona historia:                

                                    GRUIFRÉ " EL PELÓS"

En les terres muntanyenques del que hui coneixem com a Catalunya, en el segle IX, un guerrer audaç i astut anomenat Guifré, encara que més conegut com Guifré el Pelós, es va alçar per a forjar el seu destí. Nascut en una època d'inestabilitat política, on els regnes es trontollaven i els feudals lluitaven pel poder, Guifré no era només un altre noble; era un home amb un propòsit.

Des de jove, Guifré va mostrar una valentia excepcional. Els seus cabells, llargs i embullats, li van donar el sobrenom de “el Pelós”, però eixa aparença desaliñada ocultava una ment estratègica i un cor noble. A mesura que creixia, es va convertir en un formidable líder militar, defensant les seues terres d'invasions musulmanes i lluitant per l'autonomia de la seua gent.

L'any 878, després de la mort del seu pare, Guifré va ser nomenat comte de Barcelona, Osona i Girona, un títol que venia amb tant honor com responsabilitat. Era un temps de resistència i lluita, i Guifré va entendre que el seu deure era protegir la seua gent i els seus territoris.

Una de les seues majors gestes va ocórrer durant una feroç batalla contra els musulmans en la qual, a través de la seua astúcia, va aconseguir atraure als seus enemics a un parany ben planificat. En enfrontar a forces superiors, la seua brillant estratègia els va conduir a la victòria, consolidant la seua reputació com un líder valent i respectat.

Guifré també era un home de fe i compromís. Va fundar l'església de Santa María a Ripoll i va treballar per a fomentar el desenvolupament de monestirs, que es van convertir en centres de cultura i educació a la regió. El seu amor per la terra i la seua cultura el va portar a ser un símbol d'identitat per als catalans.

Al llarg de la seua vida, Guifré el Pelós va unir les terres sota el seu comandament, establint un llegat que perduraria per generacions. Després de la seua mort en 897, la seua descendència va continuar liderant la regió, i el seu nom es va convertir en sinònim de valentia, resistència i determinació.

Hui, Guifré el Pelós és recordat no sols com un líder militar, sinó també com el pioner de la nació catalana, la història i l'esperit de la qual continuen vius en els cors de la seua gent.

Espere que t'haja agradat aquesta història sobre Guifré el Pelós Cesc, estube buscant molt en moltes pàgines weps i decidi modificar algunes coses espere que no et moleste. M'agrade molt fer aquesta història espere traure una bona nota.

tercera hisotira:

                                 "BORRELL" II

Josep Borrell, nascut el 24 d'abril de 1947 en Pastrana, Espanya, va créixer en un xicotet poble on des de jove va mostrar interés pels estudis. La seua passió per l'enginyeria ho va portar a la Universitat Politècnica de Madrid, on va estudiar per a convertir-se en enginyer de camins, canals i ports. Posteriorment, va ampliar els seus horitzons acadèmics en obtindre un màster en economia en la Universitat d'Harvard, la qual cosa li va atorgar una sòlida base per a la seua futura carrera política.

La seua vida política va començar en la dècada de 1970 quan es va unir al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). En 1986, va fer un pas important en la seua carrera en ser triat membre del Congrés dels Diputats. Durant el seu temps en el congrés, es va dedicar a qüestions d'infraestructura i desenvolupament regional, i va ser nomenat Ministre d'Obres Públiques en 1991. En aquest rol, es va destacar per dur a terme importants projectes d'infraestructura que van modernitzar diverses regions d'Espanya.

En 2004, Borrell va agregar una altra fita a la seua carrera en ser elegit president del Parlament Europeu. Durant el seu mandat, es va enfocar en la promoció de la democràcia i els drets humans, convertint-se en una veu influent en l'àmbit polític europeu. El seu lideratge es va caracteritzar per un fort compromís amb els valors democràtics, i va treballar per a fomentar el diàleg i la cooperació entre els països membres de la Unió Europea.

Després de deixar el Parlament, la seua trajectòria va continuar en 2019 quan va ser nomenat Alt Representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat. En aquest càrrec, ha enfrontat nombrosos desafiaments, incloent-hi la crisi migratòria i les relacions tibants amb països com Rússia. Borrell s'ha esforçat per construir una política exterior més unida i efectiva per a la UE, buscant enfortir la posició d'Europa en el món.

Al llarg de la seua carrera, Borrell ha sigut reconegut pel seu compromís amb la justícia social, la cooperació internacional i la defensa dels drets humans, convertint-se en una figura clau en la política tant espanyola com europea.

Cuarta historia:

                      "RAMON BERENGUER" IV

En el segle XI, Alfons VI regnava a Lleó i Castella, conegut per la seua lluita contra els invasors musulmans i la seua ambició d'unificar els regnes. No obstant això, al llarg de la seua vida, no va aconseguir tindre hereus legítims; els seus matrimonis no li van brindar fills homes que pogueren heretar el tron. Després d'un enfrontament contra els musulmans que el rei Alfons va morir en la batalla .

Aquesta va fer la 4r històries que Cesc ens va contar que es denomina com "Ramon Berenguer iv". En el cor de la península ibèrica, en el segle XII, naixia un jove anomenat Ramón Berenguer IV. La seua vida començava en la bulliciosa ciutat de Barcelona, on el seu pare, Ramón Berenguer III, havia aconseguit consolidar un poder considerable. Des de xicotet, Ramón va mostrar un gran interés per la guerra i la política, seguint els passos del seu pare en un temps en què els regnes cristians lluitaven per recuperar territori dels musulmans.

El destí li va arribar prompte. Als 17 anys, després de la mort del seu pare, Ramón va assumir el títol de Conde de Barcelona. La seua joventut no ho va acoquinar; més aviat, ho va encendre amb una ambició ardent. Sabia que el seu llegat havia de ser un de grandesa. En el seu cor bategava el desig d'expandir els seus dominis i assegurar un futur pròsper per al seu poble.

i es casarà amb la reina de aragó. Però la xiqueta fins i tot era molt xicoteta així que van esperar asta que la reina de aragó que es major d'edat asta els 14 anys